Viatges LGTBIQ+ segurs: per què triar bé la destinació importa tant com el viatge
Viatjar hauria de significar descobrir, desconnectar i tornar a casa amb històries que valgui la pena recordar. Tanmateix, per a moltes persones LGTBIQ+ triar destinació encara implica comprovar lleis, acceptació social i riscos que altres viatgers poques vegades s’han de plantejar.
Puc mostrar afecte a la meva parella amb naturalitat? Hi ha alguna norma que em pugui afectar? És segur utilitzar aplicacions de cites? Hi ha zones que les autoritats recomanen evitar? Són preguntes que mai no haurien de condicionar unes vacances, però encara ho fan.
Per això, quan parlem de viatges LGTBIQ+ segurs, triar on viatgem pot ser tan important com decidir què visitarem quan hi arribem.
Viatjar sent LGTBIQ+ encara no significa el mateix arreu del món
Des d’Espanya pot resultar fàcil oblidar que molts dels drets i llibertats que donem per descomptats no són universals. Segons l’actualització publicada per ILGA World el juny de 2026, 65 estats membres de les Nacions Unides criminalitzen els actes sexuals consentits entre persones del mateix sexe.
Cal fer una precisió. Quan es parla de «països on ser gai és delicte», jurídicament no sempre es penalitza una identitat. En molts casos es criminalitzen les relacions entre persones del mateix sexe, determinades mostres públiques d’afecte o comportaments emmarcats en conceptes vagues com ara «indecència», «moralitat pública» o «llibertinatge».
Per a qui viatja, el nom jurídic canvia; la necessitat de conèixer la destinació abans d’arribar-hi, no.
Els marcs penals més greus contra les persones LGTBIQ+
La classificació següent permet entendre d’un cop d’ull la gravetat d’algunes legislacions. Està ordenada segons la pena màxima prevista per a les relacions consentides entre persones del mateix sexe; per si sola no mesura la freqüència amb què s’aplica la llei ni la seguretat general d’una destinació.
| Nivell | Pena màxima | Països o jurisdiccions |
|---|---|---|
| 01 | Pena de mort Imposada o legalment possible | Afganistan, Brunei, Iran, Mauritània, Nigèria —en jurisdiccions del nord—, Pakistan, Qatar, Aràbia Saudita, Somàlia, Emirats Àrabs Units, Uganda i Iemen. |
| 02 | Cadena perpètua Com a pena màxima | Bangladesh, Guyana, Sierra Leone, Sudan, Tanzània, Gàmbia i Zàmbia. |
| 03 | De 10 a 20 anys Presó i, en alguns casos, altres penes | Malàisia, Níger, Kenya, Malawi, Sudan del Sud, Kiribati, Papua Nova Guinea, Illes Salomó, Tuvalu, Myanmar, Palestina, Sri Lanka, Senegal, Grenada, Jamaica, Saint Vincent i les Grenadines i Tonga. |
Com llegir aquesta taula: mostra els nivells de pena més elevats recollits per Human Dignity Trust el setembre de 2026. No inclou tots els territoris que criminalitzen ni substitueix una recomanació oficial de viatge. ILGA World compta estats membres de l’ONU; Human Dignity Trust comptabilitza jurisdiccions, de manera que les seves xifres globals poden diferir.
Una destinació turística no sempre és una destinació segura per a tothom
Un país pot rebre milions de visitants, disposar d’hotels internacionals i acollir alguns dels llocs més fotografiats del món. Al mateix temps, pot mantenir una legislació o un context social especialment restrictiu per a les persones LGTBIQ+.
La popularitat turística d’una destinació no modifica automàticament les seves lleis. Tampoc un gran resort garanteix que allò que fem amb naturalitat dins de l’hotel sigui rebut de la mateixa manera quan en sortim.
Què convé comprovar abans de reservar
- Legislació: relacions, identitat de gènere, expressió i mostres d’afecte.
- Aplicació real: detencions, controls, denúncies i pràctiques policials.
- Acceptació social: diferències entre zones turístiques, ciutats i àrees rurals.
- Entorn digital: riscos vinculats a xarxes socials i aplicacions de cites.
- Seguretat general: situació política, conflictes i àrees desaconsellades.
- Suport disponible: allotjament, proveïdors, assegurança i assistència en destinació.
Tres destinacions turístiques i tres realitats que convé conèixer
| Destinació | Marc legal rellevant | Què ha de saber el viatger |
|---|---|---|
| Tunísia | L’article 230 penalitza les relacions entre persones del mateix sexe amb fins a tres anys de presó. | La indústria turística funciona amb normalitat, però la legislació continua aplicant-se. Convé actuar amb prudència i conèixer el context local. |
| Maldives | Les relacions entre persones del mateix sexe estan criminalitzades; el Codi Penal preveu penes de fins a vuit anys. | Els resorts solen ser més tolerants, però la legislació nacional continua vigent també fora d’aquests establiments. |
| Egipte | No hi ha un delicte denominat «homosexualitat», però s’utilitzen normes sobre llibertinatge, indecència i escàndol. | Hi ha antecedents de detencions i condemnes, fins i tot mitjançant xarxes socials i aplicacions. També cal revisar la seguretat regional. |
Tunísia: una destinació propera amb una realitat legal molt diferent
Platges mediterrànies, resorts, desert, jaciments arqueològics i llocs com Tunis, Hammamet, Sussa o Djerba han convertit el país en una destinació habitual per al turisme europeu. La seva proximitat i la seva infraestructura turística poden fer-nos oblidar que la seva realitat legal respecte del col·lectiu LGTBIQ+ és molt diferent de l’espanyola.
L’article 230 del Codi Penal tunisià continua penalitzant les relacions sexuals consentides entre persones del mateix sexe amb penes de fins a tres anys de presó. El perfil actualitzat de Human Dignity Trust sobre Tunísia recull, a més, evidències recents de detencions i d’aplicació d’aquesta norma.
Això no significa que tota persona LGTBIQ+ que visiti Tunísia hagi de patir un incident. Significa que ha de conèixer aquesta realitat abans de viatjar i decidir amb tota la informació disponible. Les recomanacions oficials per viatjar a Tunísia s’han de tornar a comprovar abans de la sortida.
Que un país sigui una destinació vacacional habitual no significa que tots els seus visitants gaudeixin dels mateixos drets que tenen a casa.
Maldives: quan el paradís canvia en sortir del resort
Sorra blanca, aigua transparent i vil·les construïdes sobre l’oceà han convertit les Maldives en una de les destinacions més desitjades del planeta. Darrere d’aquesta postal hi ha, tanmateix, una altra realitat.
Les relacions sexuals consentides entre persones del mateix sexe estan criminalitzades. Human Dignity Trust assenyala que el Codi Penal preveu penes de fins a vuit anys de presó i que s’hi pot afegir càstig corporal d’acord amb la llei islàmica. El Ministeri d’Afers Exteriors també adverteix de la il·legalitat de l’homosexualitat al país.
Els grans resorts turístics solen mantenir polítiques considerablement més liberals que les existents fora d’aquests establiments. Molts viatgers LGTBIQ+ hi gaudeixen de les vacances amb normalitat, però la legislació nacional no desapareix quan s’abandona el complex.
La pregunta clau: n’hi ha prou de sentir-nos lliures dins d’un resort si, en sortir-ne, canvien les regles? No hi ha una resposta universal. L’important és conèixer la situació abans de reservar.
Egipte: una realitat més complexa que respondre simplement «sí» o «no»
Pocs països poden competir amb Egipte en patrimoni històric. Les piràmides de Gizeh, Luxor, Karnak, Abu Simbel, la Vall dels Reis i el Nil formen part de l’imaginari de milions de viatgers.
L’homosexualitat no està expressament tipificada com a delicte amb aquest nom. Això no significa que no hi hagi riscos legals. El perfil actualitzat de Human Dignity Trust sobre Egipte explica que disposicions relatives al «llibertinatge», la «indecència» i els «actes escandalosos» s’han utilitzat contra persones LGTBI, especialment homes, amb penes que poden arribar als tres anys de presó i multa.
També hi ha antecedents de captació i detenció mitjançant aplicacions de cites i xarxes socials. A aquesta realitat s’hi afegeix el context geopolític de l’Orient Mitjà. Egipte no s’ha de descriure en conjunt com un país en guerra, però les recomanacions oficials de viatge per a Egipte desaconsellen determinades zones i s’han de revisar per si la situació regional canvia.
La pregunta no és només «puc viatjar?», sinó «conec prou bé el context legal, social i de seguretat per decidir si aquesta destinació és adequada per a mi?».
Significa això que una persona LGTBIQ+ hauria d’evitar aquestes destinacions?
No necessàriament. Cada viatger té dret a decidir on vol viatjar i quin nivell de risc està disposat a assumir. Persones LGTBIQ+ han recorregut Tunísia, les Maldives, Egipte i altres països amb legislacions restrictives i hi han viscut experiències extraordinàries.
També seria injust reduir societats senceres exclusivament a les decisions dels seus governs. En molts d’aquests llocs hi ha comunitats LGTBIQ+ que viuen, creen xarxes de suport i lluiten pels seus drets en circumstàncies considerablement més difícils que les nostres.
La qüestió és una altra: viatjar informat permet decidir lliurement. Conèixer una legislació no obliga a renunciar automàticament a una destinació; permet saber on estem entrant i quines precaucions pot exigir.
La responsabilitat d’organitzar un viatge per a persones LGTBIQ+
Una cosa és que una persona decideixi individualment on vol passar les vacances. Una altra de diferent és dissenyar i comercialitzar una experiència adreçada expressament al col·lectiu LGTBIQ+.
Un viatge d’aquestes característiques no consisteix simplement a reunir persones gais, lesbianes, bisexuals, trans o queer en el mateix avió o al mateix hotel. L’experiència implica allò que genera comunitat: conèixer-nos, socialitzar, compartir activitats, sortir plegats, crear noves amistats i gaudir sense que la nostra orientació sexual o identitat s’hagi de convertir contínuament en una preocupació.
Per això, triar una destinació per a un viatge LGTBIQ+ exigeix mirar més enllà dels seus monuments, les seves platges o el preu de l’allotjament. També cal preguntar-se: com se sentirà el nostre viatger allà?
La nostra manera d’entendre els viatges LGTBIQ+
Quan dissenyem una experiència a Apolo no analitzem únicament vols, allotjaments, activitats o llocs per visitar. També valorem el context legal, social i cultural de la destinació, les recomanacions oficials, les zones incloses en l’itinerari i qualsevol circumstància que pugui afectar específicament el col·lectiu.
No perquè existeixi un lloc completament lliure de riscos —no existeix— ni perquè vulguem decidir on hauria de viatjar una altra persona. Cada viatger és lliure de triar. La nostra responsabilitat com a organitzadors és diferent: seleccionar destinacions on puguem desenvolupar l’experiència que volem oferir i facilitar informació suficient per prendre decisions conscients.
Viatjar amb seguretat no significa prometre que mai no passarà res. Significa analitzar, informar-se, prevenir i saber com actuar si les circumstàncies canvien.
Poder ser tu també hauria de formar part de les vacances
Durant molt de temps, moltes persones LGTBIQ+ van aprendre a viatjar comprovant primer on podien ser elles mateixes: quan podien donar-se la mà, com s’havien de presentar, què podien publicar a les xarxes o si necessitaven ocultar durant uns dies una part de qui són.
En molts llocs hem avançat enormement. En d’altres encara queda moltíssim camí per recórrer. Que el 2026 continuïn existint 65 estats membres de les Nacions Unides que criminalitzen els actes sexuals consentits entre persones del mateix sexe demostra que triar la destinació continua important.
Viatjar implica sortir de la nostra zona de confort, descobrir altres cultures i conèixer realitats diferents. Però hi ha una diferència entre sortir de la nostra zona de confort i renunciar innecessàriament a la nostra llibertat.
A Apolo volem continuar descobrint ciutats, cultures i llocs extraordinaris. Volem viatjar, connectar i conèixer món tenint sempre presents les persones que confien en nosaltres perquè les acompanyem.
Perquè viatjar informats també és viatjar amb llibertat.
Preguntes freqüents sobre viatges LGTBIQ+ segurs
És segur viatjar sent gai a qualsevol país?
No totes les destinacions presenten les mateixes condicions legals i socials. Abans de viatjar convé comprovar la legislació, les recomanacions oficials, l’acceptació social i qualsevol advertiment específic per a persones LGTBIQ+.
En quants països es criminalitzen les relacions homosexuals?
Segons l’actualització publicada per ILGA World el juny de 2026, 65 estats membres de les Nacions Unides criminalitzen els actes sexuals consentits entre persones del mateix sexe.
És segur viatjar a Tunísia sent LGTBIQ+?
Tunísia manté una indústria turística consolidada, però les relacions sexuals consentides entre persones del mateix sexe continuen penalitzades amb fins a tres anys de presó. És important conèixer la legislació, revisar les recomanacions oficials i valorar el context abans de decidir.
És il·legal ser gai a Egipte?
No hi ha un delicte anomenat «homosexualitat», però s’han utilitzat altres figures jurídiques relacionades amb el llibertinatge, la indecència i l’escàndol per detenir i condemnar persones LGTBI. Per això, l’absència d’una prohibició expressa no s’ha d’interpretar com a absència de risc.
On puc consultar informació fiable abans de viatjar?
Per a viatgers d’Espanya, consulta les Recomanacions de viatge del Ministeri d’Afers Exteriors. Per a la situació jurídica del col·lectiu, utilitza fonts especialitzades com ILGA World i Human Dignity Trust.