Apol·lo: el déu de la bellesa, el desig i l’oracle de Delfos
Quan pensem en els déus grecs, pocs tenen una personalitat tan complexa com Apol·lo. Déu de la música, la poesia, la bellesa, la medicina i la profecia, va ser una de les divinitats més importants de l’antiga Grècia.
Però Apol·lo també va protagonitzar històries d’amor amb homes i dones que avui podem llegir des d’una perspectiva LGTBIQ+. Entre elles destaca la història de Jacint, un dels seus amants masculins més famosos, i la de Ciparís, un altre jove relacionat amb el déu.
I hi ha un lloc on totes aquestes històries semblen adquirir un significat especial: Delfos, el santuari on Apol·lo parlava a través de la Pítia i que els antics grecs consideraven el centre del món.
En aquest article t’expliquem qui era Apol·lo, quins van ser els seus principals amors, quina relació va tenir amb Delfos i per què la seva història continua sent especialment interessant per a qui vol descobrir la mitologia grega des d’una mirada LGTBIQ+.
Descobrir la mitologia des d’una perspectiva LGTBIQ+ no consisteix a canviar la història perquè encaixi amb nosaltres, sinó a fer visibles relats que sempre hi han estat.
Apol·lo d’un cop d’ull
| Pares | Zeus i Leto. |
| Germana bessona | Àrtemis. |
| Déu de | La música, la poesia, la bellesa, la medicina, la profecia i el tir amb arc. |
| Amors masculins | Jacint i Ciparís, entre altres relats de la tradició mitològica. |
| Símbols | La lira, l’arc, el llorer i, en tradicions posteriors, el sol. |
| Santuari principal | Delfos. |
| Lloc de naixement | L’illa de Delos. |
Qui era Apol·lo?
Apol·lo era fill de Zeus i Leto i germà bessó d’Àrtemis. Segons la mitologia, va néixer a l’illa de Delos després que la seva mare hagués de buscar un lloc on donar a llum, perseguida per la ira d’Hera.
Des de molt jove va destacar per la seva extraordinària bellesa i per una enorme varietat de talents.
Era el déu de la música i la poesia, però també de la medicina, la profecia, la raó, el coneixement i el tir amb arc. El seu instrument era la lira i entre els seus símbols hi havia el llorer, relacionat amb un dels seus mites amorosos més coneguts.
Apol·lo representava, a més, un ideal de bellesa masculina que tindria una enorme influència en l’art occidental: jove, atlètic, harmoniós i de proporcions perfectes.
Precisament per això, la seva figura ocupa un lloc especial en la història de la cultura LGTBIQ+: encarnava el model d’excel·lència masculina grega i les seves relacions incloïen tant amants homes com dones.
Una precisió important: parlar d’Apol·lo com un déu «gai» suposaria traslladar directament una categoria contemporània al món antic. Els grecs no entenien l’orientació sexual i la identitat de la mateixa manera que ho fem avui.
El més interessant és que els seus relats mostren que el desig entre persones del mateix sexe formava part de l’imaginari mitològic de l’Antiguitat.
Els amors d’Apol·lo: homes i dones
La mitologia d’Apol·lo és plena d’històries amoroses. Algunes acaben bé. Moltes altres, força malament.
Entre les seves amants femenines trobem Dafne, Coronis o Cassandra. Però també hi apareixen diversos joves que van tenir una relació especial amb el déu. El més famós de tots és Jacint.
| Figura | Vincle amb Apol·lo | Transformació o llegat |
|---|---|---|
| Jacint | Jove príncep espartà estimat per Apol·lo. | De la seva sang va néixer el jacint. |
| Ciparís | Jove caçador relacionat amorosament amb el déu. | Va ser transformat en xiprer, símbol del dol. |
| Dafne | Nimfa que va rebutjar Apol·lo i va fugir d’ell. | Es va transformar en llorer, un dels símbols del déu. |
| Coronis | Amant d’Apol·lo i mare d’Asclepi. | La seva història va quedar lligada a l’origen del déu de la medicina. |
| Cassandra | Princesa troiana a qui Apol·lo va concedir el do de la profecia. | Va ser condemnada a no ser creguda després de rebutjar-lo. |
Jacint i Apol·lo: una història d’amor i tragèdia
Jacint era un jove príncep espartà conegut per la seva extraordinària bellesa. Apol·lo se’n va enamorar i tots dos compartien el temps practicant esport i gaudint de la natura.
Un dia, mentre llançaven el disc, va tenir lloc la tragèdia.
Segons una de les versions del mite, el vent va desviar el disc llançat per Apol·lo i aquest va colpejar Jacint, causant-li la mort. Apol·lo va quedar devastat i de la sang de Jacint en va néixer una flor: el jacint.
Així, la bellesa del jove va sobreviure a la seva mort convertida en natura. La història de Jacint i Apol·lo va arribar a convertir-se en un dels relats clàssics més coneguts sobre l’amor entre dos homes.
A Esparta, a més, se celebraven les Jacinties, unes festes dedicades a Jacint i posteriorment vinculades també al culte d’Apol·lo.
És una d’aquelles històries que fan que la mitologia grega sigui tan fascinant: amor, bellesa, desig, tragèdia i transformació en un mateix relat.
Ciparís: quan el dolor es converteix en un arbre
Jacint no va ser l’únic jove relacionat sentimentalment amb Apol·lo. També hi trobem Ciparís, un jove caçador a qui Apol·lo estimava i a qui havia regalat un cérvol domesticat.
Ciparís estimava profundament l’animal. Però un dia el va matar accidentalment mentre caçava. Desolat, va demanar poder plorar-lo per sempre.
Apol·lo va transformar aleshores el jove en un xiprer, l’arbre que des de l’Antiguitat va quedar associat al dol i a la memòria dels morts.
Un jove es converteix en una flor. Un altre, en un arbre. La natura es transforma així en memòria.
Apol·lo i Dafne: l’amor que no va ser correspost
Però els amors d’Apol·lo no van ser exclusivament masculins. Un dels seus mites més famosos és el de Dafne, una nimfa que va rebutjar el seu amor.
Apol·lo se’n va enamorar i va començar a perseguir-la. Dafne, que no volia correspondre’l, va demanar ajuda per escapar i va acabar transformant-se en un llorer.
Des d’aleshores, el llorer es va convertir en un dels símbols d’Apol·lo. La corona de llorer acabaria associant-se amb la victòria, la poesia i el mateix déu.
La història resulta interessant perquè mostra una altra faceta d’Apol·lo: un déu capaç d’enamorar-se, ser rebutjat i experimentar el desig d’una manera molt humana. Les seves històries amb homes i dones formen part d’un mateix univers mitològic.
Quina relació té Apol·lo amb Delfos?
Aquí comença la part més fascinant de la història. Si hi ha un lloc de Grècia que hem d’associar immediatament amb Apol·lo, aquest lloc és Delfos.
Situat als vessants del mont Parnàs, Delfos va ser durant segles un dels grans centres religiosos del món grec.
Fins allà viatjaven reis, polítics, generals i ciutadans per consultar l’Oracle de Delfos. Tothom volia saber què havia de dir Apol·lo sobre el seu futur.
Apol·lo i la serp Pitó
Segons la mitologia, abans de l’arribada d’Apol·lo, Delfos estava relacionat amb Gea, la deessa primordial de la Terra. El lloc estava protegit per una serp enorme anomenada Pitó.
Apol·lo va arribar a Delfos i va derrotar la serp amb les seves fletxes. Després va prendre possessió del santuari i hi va establir el seu culte.
El record de Pitó va quedar fins i tot en el nom de la sacerdotessa que transmetria les paraules del déu: la Pítia. Així va néixer un dels centres religiosos més importants de l’Antiguitat.
L’Oracle de Delfos: quan Apol·lo parlava a través de la Pítia
La Pítia era la sacerdotessa encarregada de transmetre les respostes d’Apol·lo.
Els visitants arribaven fins a Delfos per fer preguntes sobre guerres, viatges, matrimonis, decisions polítiques o assumptes personals. La Pítia entrava en un estat ritual i pronunciava les seves respostes, que posteriorment eren interpretades.
Durant segles, l’Oracle de Delfos va tenir una enorme influència en el món grec. El seu prestigi apareix en relats vinculats a governants, ciutats i pensadors. La cèlebre història sobre la saviesa de Sòcrates, per exemple, procedeix d’una consulta que el seu amic Querefont hauria fet a l’oracle.
La importància del santuari va ser tan gran que ciutats de tot el Mediterrani hi van aixecar monuments i tresors per honorar Apol·lo.
Les respostes de l’oracle eren famoses per la seva ambigüitat. Apol·lo podia donar-te una resposta, però entendre-la correctament era una altra qüestió.
Què veure a Delfos relacionat amb Apol·lo
Si vols descobrir la història d’Apol·lo, Delfos és una visita imprescindible. El recorregut permet unir mitologia, arquitectura, art, música i competició atlètica en un mateix paisatge.
Temple d’Apol·lo
Era el centre religiós del conjunt i el lloc relacionat amb el funcionament de l’oracle. Les seves restes, davant del paisatge del Parnàs, formen una de les imatges més reconeixibles de Delfos.
Via Sagrada
El recorregut que ascendia fins al temple era ple de monuments, estàtues i tresors construïts per diferents ciutats gregues.
Teatre de Delfos
Situat per damunt del temple, acollia concursos musicals, poètics i teatrals vinculats als Jocs Pítics dedicats a Apol·lo.
Estadi
A la part superior del recinte tenien lloc les competicions atlètiques. Al santuari convivien l’esport, la cultura i la religió.
Museu Arqueològic
Conserva peces com l’Auriga de Delfos i l’Esfinx de Naxos, a més d’una estàtua especialment rellevant per a aquesta lectura: Antínous.
Antínous: bellesa masculina i memòria LGTBIQ+
Antínous va viure molts segles després d’Apol·lo, durant l’Imperi romà, però la seva història connecta d’una manera fascinant amb el món que estem recorrent.
Va ser el jove company i amant de l’emperador Adrià. Després de la seva mort l’any 130 dC, Adrià va promoure la seva divinització i la seva imatge va començar a aparèixer en diferents llocs de l’Imperi.
Al Museu Arqueològic de Delfos es conserva una magnífica estàtua d’Antínous.
Contemplar el seu rostre i el seu cos idealitzats permet connectar diverses històries que travessen la cultura mediterrània: la bellesa masculina, l’amor entre homes, la pèrdua i la memòria.
També ens recorda una cosa important: la història LGTBIQ+ no comença en l’època contemporània. Les seves arrels es troben també en les societats antigues, encara que les seves categories, normes i maneres d’entendre les relacions fossin diferents de les nostres.
Per què Apol·lo és un personatge LGTBIQ+ tan interessant?
Perquè la seva història permet parlar de diversitat sense necessitat de convertir l’Antiguitat en una versió moderna de nosaltres mateixos.
- Apol·lo va tenir amants homes i dones.
- Jacint i Ciparís formen part d’històries de desig, amor i pèrdua entre homes.
- Dafne i altres dones també apareixen en els seus relats amorosos.
- La seva imatge de bellesa masculina ha inspirat artistes durant més de dos mil anys.
- Delfos permet recórrer aquesta herència a través de la mitologia, l’arqueologia i l’art.
Descobrir Delfos amb Apolo Events & Trips
Potser no és casualitat que la nostra agència porti precisament el nom d’Apol·lo.
Viatjar també consisteix a buscar respostes, descobrir històries i mirar el món des de noves perspectives. I pocs llocs representen millor aquesta idea que Delfos.
Aquí trobarem el temple d’Apol·lo, recorrerem la Via Sagrada, coneixerem la història de l’oracle i descobrirem al museu algunes de les grans obres mestres de l’art grec.
Però també podrem aturar-nos en les històries que normalment queden fora de les guies: Jacint, Ciparís, Antínous i la llarga tradició de representacions de la bellesa masculina al Mediterrani.
Perquè viatjar per Grècia no és només visitar ruïnes. És caminar entre històries de déus, amants, herois, bellesa, desig i memòria que fa milers d’anys que esperen que les tornem a explicar.
«Coneix-te a tu mateix».
Preguntes freqüents sobre Apol·lo i Delfos
Qui era Apol·lo en la mitologia grega?
Apol·lo era fill de Zeus i Leto i germà bessó d’Àrtemis. Era déu de la música, la poesia, la profecia, la medicina, el tir amb arc i la bellesa.
Apol·lo era gai?
No podem aplicar directament categories modernes com «gai» a un déu de la mitologia grega. Els seus relats inclouen relacions tant amb homes com amb dones. El seu amant masculí més famós va ser Jacint.
Qui va ser Jacint, amant d’Apol·lo?
Jacint era un jove d’extraordinària bellesa relacionat amb Esparta. Segons el mite, Apol·lo se’n va enamorar i, després de la seva mort accidental, va fer sorgir de la seva sang la flor del jacint.
Qui va ser Ciparís?
Ciparís va ser un altre jove relacionat amorosament amb Apol·lo. Després de la mort accidental d’un cérvol que estimava, va ser transformat en xiprer, associat des d’aleshores amb el dol.
Per què Apol·lo està relacionat amb Delfos?
Segons la mitologia, Apol·lo hi va derrotar la serp Pitó i va establir el seu santuari. Delfos es va convertir posteriorment en el lloc on la Pítia transmetia els oracles del déu.
Què era l’Oracle de Delfos?
Era un dels centres profètics més importants del món antic. Persones procedents de diferents indrets del món grec acudien a la Pítia per consultar Apol·lo sobre el futur.
Quina relació té Delfos amb la història LGTBIQ+?
A més de les històries d’amor masculí associades a Apol·lo, el Museu Arqueològic de Delfos conserva una famosa estàtua d’Antínous, company i amant de l’emperador Adrià.